El llibre més audaç de Gabriel Janer Manila

-Publica a Nova Editorial Moll una visió àcida i tragicòmica de la Mallorca actual: un aristòcrata abandonat per la seva dona que és secretaria del bisbe, oligarques russos, blanqueig de doblers, dos catedràtics acusats d’estafa per un medicament, un convent en pugna entre les monges i el bisbat i un fiscal que plora en la absolució d’un empresari d’oci nocturn

A 84 anys, l’escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila publica a Nova Editorial Moll la seva novel·la més audaç, Galeria de solituds, amb episodis de la Mallorca actual que ens resulten familiars: un aristòcrata abandonat per la seva dona, que és secretaria del bisbe; oligarques russos; xarxes de blanqueig de doblers; dos catedràtics acusats d’estafa per un medicament; un convent en pugna entre les monges i el bisbat; un fiscal que plora en la absolució d’un empresari d’oci nocturn; policies infiltrats en moviments independentistes; o un quadre de Barceló donat a la Universitat que apareix a una subhasta, s’entrecreuen en aquesta novel·la, una visió àcida i tragicòmica de l’illa, amb pinzellades de realisme màgic: avantpassades que fugen dels quadres a on quedaren retratades, una criada immortal que escriu poesia i parla en llatí o una festa a un casal de Palma a la qual el convidat d’honor és el rei Lluís II de Baviera -o és qualcú que se’l sembla? El llibre es publica amb el suport del Consell de Mallorca i del Ministeri de Cultura.

El protagonista, Joan d’Almadrà, és al mateix temps el narrador, en primera persona, des de la mansió familiar, d’aquesta mena de somni, de vegades malson, de vegades retrat corrosiu de la Mallorca del present i del passat, al qual realitat palpitant i ombres borroses s’alternen, dialoguen o s’hi enfronten, en un relat fluid que constantment sorprèn el lector. Propietari amb el seu germà d’unes terres cobejades pels urbanitzadors, abandonat per la seva dona que es muda al palau del bisbe del que és secretaria, aquest representant de la vella noblesa mallorquina fa un repàs a la seva trajectòria i a la de la seva família, al qual realitat i ficció es barregen, perquè potser ningú, ni ell mateix, acaben de distingir-les del tot.

A les pàgines de Galeria de solituds trobam, entre d’altres personatges, la tia Elisabet, perdudament enamorada de Napoleó; una vedet que fa temporada al Líric i el seu home rus, un entusiasta de la urbanització d’espais naturals; la tia monja temptada pel dimoni; o un dels ‘Dracs de la Mort’ del ‘Comte Rossi’, amb el poder de levitar. Tot plegat, una veritable lliçó de narrativa que s’afegeix a una de les trajectòries més coherents i polifacètiques de la literatura en llengua catalana del darrer mig segle, que va iniciar fa 56 anys, en aquest mateix segell editorial, amb L’abisme, novel·la amb la qual va obtenir el Premi Ciutat de Palma quan només contava 26.

Contacte per a entrevistes Gabriel Janer Manila 971 29 49 98

https://novaeditorialmoll.cat/producte/galeria-de-solituds/

Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida el 1940. Llicenciat en Lletres i doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, és catedràtic d’Antropologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears. En la seva obra narrativa cal destacar L’abisme (Premi Ciutat de Palma 1967), El silenci, Han plogut panteres, Els alicorns (Premi Josep Pla 1971), El cementiri de les roses (Premi Víctor Català 1971), L’agonia dels salzes, Els rius de Babilònia (Premi Sant Joan 1974), El rei Gaspar (Premi Folch i Torres 1975), Tango (Premi de les festes populars de cultura Pompeu Fabra), La dama de les boires (1987), Paradís d’orquídies (1992), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1993), La vida, tan obscura (1996), Els jardins incendiats (Premi Carlemany 1997), Estàtues sobre el mar (2000), George. El perfum dels cedres (2002) Tigres (Premi Ramon Llull, 2007) i recentment la novel·la d’aventures amazòniques Jaguar (Nova Editorial Moll). També ha cultivat l’assaig, amb obres com Cultura popular i ecologia del llenguatge (Premi Josep Pallach 1981) o la seva tesi doctoral La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos (1979); i destaca com a autor de narrativa juvenil, faceta en la qual ha publicat moltíssims títols i per dues vegades ha estat nomenat candidat de l’Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen.